domingo, 8 de noviembre de 2015

8. Opinió personal

           Nosaltres opinem que és una història entretinguda, apta per a quasi tots els públics, fàcil d'entendre i amb la que pots aprendre moltíssimes coses sobre la vida, l'amor i la història. No obstant això, hem de dir que ens ha semblat un poquet típic, ja que (com és normal) la majoria de les obres de l'època estan basades en el mateix tema d'amor i tragèdia. En el punt de vista de les persones d'aquesta època, diem que el comportament dels personatges masculins és una mica masclista, ja que contínuament tracta a la muller com a inferior als homes, però hem tingut en compte que es tracta d'una novel·la de l'Edat Mitjana, per la qual cosa, la mentalitat era molt diferent de l'actual.

            Recomanem aquest llibre a qualsevol persona que tinga interés en la literatura medieval i en les històries d'amor cortés, i també a aquelles persones que les agraden la fantasia, ja que és surrealista. També dir que el llibre s'hauria de llegir al volant dels catorze anys en endavant.

7. Conclusió


           Aquest llibre, ha sigut una de les obres que més ha influenciat a totes les èpoques, arribant als nostres dies. No sols s'ha amplificat en la literatura, sinó que, com ja hem dit, es prolonga a altres ramificacions de l'art. Aquesta història permet als receptors submergir-se en el món en el qual està basada la història a causa de les contínues referències sobre l'espai i el temps.

            Degut a
 la perfecció d'aquesta obra, podem assegurar-nos que el record perdurarà durant molts segles en la història de la humanitat. 

6. Referències culturals actuals

L'obra de Tristany i Isolda està adaptada no sols a l'àmbit literari, sinó que també podem entendre-la en diverses ramificacions de l'art, com per exemple l'òpera, la música, el cinema, la pintura... Inclús el podem trobar en animació, per a que els més petits de la casa puguen gaudir aquesta història. A continuació, exposarem alguns exemples de les adaptacions que pot tindre Tristany i Isolda.

-Òpera: https://www.youtube.com/watch?v=lQNcTYVlcEg
Música: https://www.youtube.com/watch?v=fktwPGCR7Yw
-Cinema: https://www.youtube.com/watch?v=wxRNGs0umy4
-Dibuixos animats: https://www.youtube.com/watch?v=topjUYDc0x0
-Quadre de Salvador Dalí. http://images.ara.cat/cultura/quadre-Salvador-Dali-desaparegut-durant_ARAIMA20121108_0113_20.jpg

-També, s'han fet moltes opinions sobre el llibre, tant en periòdics, revistes com en altres blogs. Ací podrem veure una ressenya feta en un blog:

https://lalectoraindiscreta.wordpress.com/2014/10/15/resena-tristan-e-isolda-por-beroul/





5. Resum de la història

           La història comença amb un rei anomenat Marc, rei de Cornualla, que tenia una bella germana anomenada BlancaflorBlancaflor es va casar amb el futur rei de Lionís, Rivalén. Després d'un temps, Rivalén i Blancaflor van tindre un fill. Desafortunadament, la mare va morir al part, i com que el seu pare va caure en una forta depressió per la mort de la seua amada, va anomenar Tristany al seu fill.
Tristany va créixer amb un savi preceptor, al que anomenava Gorvenal, que va encarregar-se de la seua formació i que després es convertiria en el seu escuder. Quan va complir els quinze anys, el seu pare va ser mort pel duc Morgan. Per tant, la seguretat de Tristany va córrer un gran risc, i es va haver d'anar amb Gorvenal al regne del seu oncle, Cornualla, per a servir-lo, sense dir que era el seu nebot per a guanyar-se la seua benevolència per si mateix.
             Quan va arribar al castell de Tintagel (Cornualla) el rei Marc va agafar-lo com a arpista, muntaner i súbdit. Quan ja Tristany va complir els vint anys, va ascendir al rang més alt de l'exèrcit.
El rei d'Irlanda va enviar a un guerrer important, Morholt, a reclamar un tribut al rei Marc. Aquest no volia donar-li cap tribut, així que Tristany es va oferir per a lliurar una batalla amb el gegant irlandés. Tristany va resultar victoriós, però va ser ferit greument per una llança enverinada. Com cap persona de Cornualla podia curar la ferida, va demanar al seu oncle una barca per a navegar i esperar al fet que es guarís la ferida sense molestar a ningú, ja que la ferida soltava molta fetor. Al matí huité, va arribar a Irlanda. Una poderosa maga, reina d'Irlanda, va acollir-lo i va curar-lo amb l'ajuda de la seua filla, Isolda la Blonda. Tristany va millorar, amb el risc que el reconegueren com a l'home que va matar Morholt, germà de la reina irlandesa. Aleshores va tornar a Cornualla.

             Una vegada va arribar a Tintagel, el rei Marc va distingir-lo amb el primer rang d'honor de la cort. Els barons fellons no volien que Tristany fóra successor del tron, per tant van pressionar al rei que es casara. Van entrar al castell dues oronelles que portaven un llarg cabell ros de dona. El rei volia casar-se amb la portadora d'aquell cabell. Tristany va reconéixer que el cabell era d'Isolda, aleshores es va oferir per a buscar-la a Irlanda. Abans d'anar-se'n Tristany, va confessar que era el nebot de Marc. 
             En arribar a Irlanda, es van adonar que hi havia un dragó que destruïa la ciutat. Aleshores va ser ell qui va anar a matar-lo. Com a prova de la seua matança, va tallar la llengua al dragó i se la va posar als calçons. Es va enverinar amb la llengua del dragó i va caure a terra. Un jove (El roig) que sempre intentava matar al dragó per a obtenir a Isolda, va trobar al dragó mort i va agafar-li el cap com a prova de la seua suposada matança. Però la reina es va adonar de qui era el que havia mort al dragó, i van acollir a Tristany en el palau irlandés. Més tard, Isolda es va adonar que Tristany havia mort al seu oncle Morholt. Tristany va contar-li a Isolda la veritat del seu oncle Morholt i aquesta el va perdonar. Es van presentar junts a la cort del rei d'Irlanda on El roig va confessar que ell no havia mort al dragó. Per tant, Tristany guanya a Isolda per a Marc. La reina va preparar un beuratge d'amor destinat a crear un fort amor de 3 anys de duració entre Marc i Isolda. I el dóna a Brangiana, la criada d'Isolda.

             Quan ja estaven al vaixell de camí a Tintagel, Tristany i Isolda van beure per equivocació el beuratge, i van caure els dos en un fort amor. Quan van arribar, es van retrobar amb el rei Marc, qui va enamorar-se d'Isolda. Es van casar, i com que Isolda ja no era verge, Brangiana va haver d'acostar-se amb Marc secretament per evitar que s'adonara que Isolda no era verge.

              Un dia, Isolda va desconfiar en la seua criada i va enviar-la amb dos serfs per a que la mataren. Tant Isolda com els serfs es van penedir de matar-la. Tristany i Isolda van seguir amb el seu romanç ocult a tots menys a Brangiana fins que un dia els fellons es van adonar del que passava, aleshores ho van dir a Marc. Ell va dubtar del seu nebot, per tant va enviar-lo a fer un viatge. No obstant això, els amants continuaven el seu romanç amb l'ajuda de Brangiana. Però els fellons van seguir sembrant dubte al rei. Aquest es va dirigir amb el nan Froncí, que comunicava al rei de quan es veien Tristany i Isolda. El rei, desconfiat, va muntar a un pi, amagat, per a poder espiar-los. Aquests es van adonar que el rei desconfiava d'ells, aleshores van fingir lamentar-se per això. Van aconseguir recuperar la confiança del rei. Els fellons tornen a cridar al nan per a descobrir el romanç junt amb el rei, que tornava a desconfiar. El nan va posar farina entre el llit de Tristany i el llit reial, amb l'objectiu que es marcaren les empremtes de les passes. Tristany va botar amb els peus junts, es va obrir una ferida que tenia, embrutant el llit de la reina i el seu de sang, sense adonar-se'n. Quan va tornar el rei i va veure les tasques de sang, va entendre que tenien una relació amorosa i els va condemnar a mort en una foguera per la seua traïció.

              Tristany, camí a la foguera, va anar a una capella com a última voluntat i va saltar de la finestra, aconseguint fugir. Mentrestant, el rei ordenà cremar a Isolda, però van vindre uns leprosos que van aconsellar al rei que Isolda es fora amb ells per a fer una pitjor tortura. El rei va accedir, però Tristany va aconseguir salvar-la i van fugir junts al bosc amb Gorvenal.

              Els tres van estar al bosc durant molt de temps. Van encontrar-se amb Ogrí que els va comentar la recompensa que oferia el rei a qui els trobara. Gorvenal venjà Tristany matant a un dels fellons. Però un home va dir-li al rei on estaven els tres. Aleshores Marc es dirigeix al lloc indicat i els descobreix dormint d'una manera no massa sospitosa (ja havia acabat l'efecte del beuratge) per tant, els va deixar viure en pau. Ells es van penedir i van acudir novament amb Ogrí, qui els va donar el consell d'escriure una carta al rei Marc amb el succeït. El rei, que encara amaba a Isolda, no va sentir rancor cap a ningú dels dos. Acceptà reconciliar-se amb els dos. Però mana a Tristany que se n'anara a un altre país a viure. En separar-se de la seua amada, Tristany dóna a Isolda el seu gos, i ella un anell de jaspi verd a ell, amb el pretext que si es volen comunicar, el missatger de Tristany havia de tindre l'anell.

              Tristany es va a la petita Bretanya, on va convertir-se altra vegada en un bon soldat del duc Hoël. Tristany es fa amic del seu fill, Kaherdí. El rei també té una altra filla, anomenada Isolda de les Blanques Mans. Tristany es va casar amb la nova Isolda, però no va poder desvirgar-la en la nit de noces perquè encara recordava a l'altra Isolda.
               Kaherdí, per un comentari de la seua germana, va descobrir que després d'un any del casament ella encara es mantenia verge. Tristany va contar a Kaherdí les penúries que  havia passat, i aquest el va perdonar. Aleshores van decidir anar a Cornualla per a que Kaherdí s'adonara que Tristany no mentia. Els amants es van retrobar. Isolda es va enfadar perquè pensava que Tristany ja no l'estimava i Isolda el va expulsar del país.

               Quan Tristany i Kaherdí tornen a Bretanya, Tristany cau en una depressió i va decidir tornar a veure amb Isolda i quan arriba a Tintagel es va disfressar de boig per a introduir-se a la cort i poder parlar amb la seua amada. La reina veu l'anell del boig i el reconeix com a que era Tristany, aleshores van parlar i es van reconciliar. Després, Tristany s'acomiadà d'Isolda. Mai més de la vida la tornaria a veure.

              Després d'arribar a Bretanya, el duc va explicar a Tristany que no es podia travessar la frontera del regne (un riu), ja que a l'altre costat habitaven els gegants. Ell la va travessar i va véncer al gegant. Aquest, com no volia morir, el va ajudar a construir un refugi ple d'estàtues on podia amagar-se quan estava deprimit.
              Tristany es va veure involucrat en una batalla perquè Kaherdí va enamorar-se d'una jove, i volia arrabassar-se-la al seu marit. Tristany va resultar greument ferit per una espasa enverinada. Ningú va aconseguir curar-lo, per tant va demanar que Isolda vinguera per a curar-lo. Kaherdí va a Tintagel per a portar a Isolda a Gran Bretanya i contar-li com estava Tristany. Isolda de les Blanques Mans havia escoltat una conversació entre Tristany i Kaherdí en la que parlaven sobre l'amor amb l'altra Isolda. Aquesta, plena de ressentiment, va esperar per a realitzar la seua venjança. Si arribava el vaixell amb la vela blanca, Tristany s'assegurava que Isolda la Blonda arribava per a curar-lo. Però si arribava negra, Tristany s'assegurava que Isolda la Blonda no venia i el podria morir. Isolda de les Blanques Mans el va enganyar, i el va dir que la vela era negra quan realment era blanca. Aleshores Tristany va morir. En arribar Isolda la Blonda i trobar-se a Tristany mort, ella es va morir per amor. Brangiana conta al rei Marc la mort del nebot i de la seua esposa i li conta la causa del seu amor. Sobre la tomba d'Isolda va plantar una mata de roses roges, i sobre la de Tristany un cep de vinya noble. Els dos arbustos cregueren junts, les rames es barrejaren i s'abraçaren de tal manera que va ser impossible separar-los.

          Açò simbolitza l'amor de Tristany i Isolda, explicant que la mort no va poder separar-los.

4. Personatges

          Hi ha una gran abundància de personatges en la història, cadascun amb les seues característiques i el seu temperament. A continuació explicarem els personatges de manera breu, efectiva i psicològicament; i relacionarem als personatges entre ells mateixos.

-Principals: dins del grup de personatges principals, podem distingir els següents:
          -Tristany: fill de Rivalén i Blancaflor. És el guerrer del regne de Cornualla més destacat que serveix al seu rei i oncle, Marc. Destaca per ser molt aposte, valent, lleial i fort. És amant d'Isolda la Blonda, no obstant està casat amb Isolda de les Blanques Mans.
           -Isolda la Blonda: filla de la reina i el rei d'Irlanda i neboda de Morholt. És la princesa d'Irlanda que més tard va passar a convertir-se en reina de Cornualla. Destaca per ser molt bella, simpàtica, elegant i romàntica. És amant del jove Tristany. No obstant això, està casada amb el rei Marc.
           -Rei Marc: poderós rei de Cornualla, oncle de Tristany. És gentil, noble, lleial i valent. Li agradava anar de caça i estar amb la seua esposa, Isolda la Blonda.

-Secundaris: dins del grup de personatges secundaris, podem distingir els següents:

            -Gorvenal: lleial escuder i mestre de Tristany. És molt fidel al seu company i molt cavallerós.

            -Brangiana: criada d'Isolda la Blonda. En tot l'argument del llibre és molt fidel a la seua ama, ja que no critica a Isolda quan aquesta volia matar-la. És molt bella, honesta, amable i intel·ligent. Va tindre una relació amorosa amb Kaherdí

            -Els quatre fellons, AudretGanelóGondoine i Deonalén: manipulen al rei constantment per a aconseguir el que volen. Són superbs, envejosos, covards i aprofitats.

            -Isolda la de les Blanques Mans: filla de Hoël, rei de la petita Bretanya i germana de Kaherdí. Va estar casada amb Tristany, i va ser la causa de la mort d'aquest i de l'altra Isolda. És molt bella i intel·ligent, però rancorosa i envejosa.

            -Kaherdí: germà d'Isolda de les Blanques Mans. Va tindre un romanç amb Brangiana. És aposte, lleial, guerrer de la petita Bretanya i company i amic de Tristany.

-Terciaris: dins del grup de personatges terciaris, podem distingir els següents:
            -Hoël: rei de la petita Bretanya i pare d'Isolda la de les Blanques Mans.
            -Gegant Bèliagog: va ajudar a Tristany a construir el seu refugi.
             -Nan Froncí: va ajudar a Marc a descobrir la infidelitat de la seua amada.
             -Ogrí: ermità que ajudà a Tristany i a Isolda a tornar al regne de Tintagel.
             -Husdent: gos de Tristany i més tard d'Isolda la Blonda. És molt lleial als seus amos.
             -Rivalén i Blancaflor: pares de Tristany i reis de Lionís.
             -Morholt: va ser mort per Tristany. Guerrer irlandés.
              -El roig: guerrer mentider d'Irlanda que volia accedir a tindre a Isolda la Blonda.

3. Narrador i altres caracterísiques de la narració

           L'obra, està ambientada en l'època posterior a la caiguda de l'imperi Romà, entorn del segle VI i el segle VIII dC, i des d'un punt de vista aristocràtic, ja que tots els personatges pertanyien a famílies nobles o reials, o bé tenien contínua dependència a aquests personatges rics, com Brangiana d'Isolda. El narrador està en tercera persona omniscient, ja que coneix tots els sentiments de tots els personatges. De fet, hi ha quin diu que és un trobador el que narra la història.
          
             Els temes que més es tracten són molt variats. Per damunt de tot, està l'amor en moltes de les seues varietats, posant interés en la infidelitat, la luxúria, la forta passió entre els amants... A més a més, la història contempla una tragèdia amorosa pròpia de l'amor cortés i de la literatura medieval, la cega creença en Déu o temes de la mort i de la fidelitat entre aristocràtics i els seus criats. D'aquesta manera, no ix massa del moviment del literari de l'Edat Mitjana.

2. Orígens, ambientació de l'obra i influència per a la literatura.

          Aquesta obra, com ja hem dit en la introducció, no té uns orígens massa clars. Per tant, moltes teories sobre els seus principis envolten tota la història. L'obra ha arribat als nostres dies mitjançant diversos manuscrits que hem trobat al llarg dels anys. Per tant, com que té un origen indoeuropeu (en teoria) s'ha transmet de manera oral fins a la mateixa Edat Mitjana, en la que se seguia transmetent de manera oral per joglars, però també de manera escrita.

           Alguns dels primers escriptors que van publicar aquesta obra van ser Tomàs d'Anglaterra (1155-1173) i Béroul (1165-1200), que ens han arribat mitjançant fragments incomplets. Però el que es creu que és el primer escrit de tots, va ser l'obra de Chrétien de Troyes, que s'ha perdut.
Amb aquestes dades es pot concloure de manera imprecisa que va sorgir per primera vegada escrita a l'antiga França d'Edat Mitjana, entorn de la primera meitat del segle XII. Actualment, l'adaptació contemporània que més destaca és la de Joseph Bédier, que va ser el que va recollir tots els fragments i els va fusionar cohesionadament, creant així la història de Tristany i Isolda que hui coneguem tots.


          Molts autors coneguts han fet referències a la narració de Tristany i Isolda en les seues mateixes obres. A continuació tenim un parell d'exemples:
"Su cuerpo estuvo repartido entre dos y su corazón perteneció por entero a uno. Así pasó toda su vida, pues jamás rechazó a ninguno de ellos. Ese amor no fue razonable. 
No bebí jamás el brebaje con que Tristán fue envenenado pero más que a él me hacen amar el buen corazón y el deseo puro. Así se me debe reconocer Pues jamás fui obligado a ello. Simplemente creí mis ojos, Por cuya falta entré en la vía De la que no saldré jamás Y no me he arrepentido de ello."
                                               Michael Cazenave. "El arte de amar en la Edad Media" 
           Hi ha autors catalans, ja dins del Renaixement, que recorden Tristany, per exemple Francesc eiximenis en la seua obra, Primer del Chrestivà 
 
Lo temps en legir coses inútils e falses e trufadores, axí com fan aquells que ligen lo libre de Na Guineu o libre de Tristany o de Rotlan o semblants pagueses; car, com diu sanct Ambròs, hom chrestià, a qui déus ha dades e lexades tantes meravelloses Scriptures e tantes precioses qui parlen de tot ço que l’hom pot desitjar, fort és culpable si totes aquestes coses aytals lexa e recorra a libres trufadors e monçoneguers.
                                                                              Francesc Eiximenis. "Primer del Chrestivà."

1. Introducció






            Cap persona mentiria si diguera que l'obra de Tristany i Isolda és una de les més famoses de la literatura mundial. Tants són els misteris que envolten aquest llibre que no sols és interessant la història en si mateixa, sinó que els orígens de l'obra que són quasi desconeguts construeixen també una sensació de misteri i dubte que a més d'un ha fascinat. 

              Aquesta obra, que és possible que es remunta als orígens de la mateixa llengua indoeuropea, conté una historià d'amor i de tragèdia que se sembla a la resta d'obres de l'Edat Mitjana, però que no obstant això, conta la història d'una manera que crea una mica de diferència bastant notable amb la resta de les obres de la seua època. A més a més, crea una relació tan forta i visible entre els personatges que et fa sentir com si estigueres dins de la mateixa història, i que pugues observar, molt fidelment, l'ambient que hi havia en l'època, ja que explica detalladament alguns llocs, semblant-se a la futura corrent
 del realisme.