2. Orígens, ambientació de l'obra i influència per a la literatura.

          Aquesta obra, com ja hem dit en la introducció, no té uns orígens massa clars. Per tant, moltes teories sobre els seus principis envolten tota la història. L'obra ha arribat als nostres dies mitjançant diversos manuscrits que hem trobat al llarg dels anys. Per tant, com que té un origen indoeuropeu (en teoria) s'ha transmet de manera oral fins a la mateixa Edat Mitjana, en la que se seguia transmetent de manera oral per joglars, però també de manera escrita.

           Alguns dels primers escriptors que van publicar aquesta obra van ser Tomàs d'Anglaterra (1155-1173) i Béroul (1165-1200), que ens han arribat mitjançant fragments incomplets. Però el que es creu que és el primer escrit de tots, va ser l'obra de Chrétien de Troyes, que s'ha perdut.
Amb aquestes dades es pot concloure de manera imprecisa que va sorgir per primera vegada escrita a l'antiga França d'Edat Mitjana, entorn de la primera meitat del segle XII. Actualment, l'adaptació contemporània que més destaca és la de Joseph Bédier, que va ser el que va recollir tots els fragments i els va fusionar cohesionadament, creant així la història de Tristany i Isolda que hui coneguem tots.

          Molts autors coneguts han fet referències a la narració de Tristany i Isolda en les seues mateixes obres. A continuació tenim un parell d'exemples:

"Su cuerpo estuvo repartido entre dos y su corazón perteneció por entero a uno. Así pasó toda su vida, pues jamás rechazó a ninguno de ellos. Ese amor no fue razonable. 

No bebí jamás el brebaje con que Tristán fue envenenado pero más que a él me hacen amar el buen corazón y el deseo puro. Así se me debe reconocer Pues jamás fui obligado a ello. Simplemente creí mis ojos, Por cuya falta entré en la vía De la que no saldré jamás Y no me he arrepentido de ello."

                                               Michael Cazenave. "El arte de amar en la Edad Media" 

           Hi ha autors catalans, ja dins del Renaixement, que recorden Tristany, per exemple Francesc eiximenis en la seua obra, Primer del Chrestivà 

 

Lo temps en legir coses inútils e falses e trufadores, axí com fan aquells que ligen lo libre de Na Guineu o libre de Tristany o de Rotlan o semblants pagueses; car, com diu sanct Ambròs, hom chrestià, a qui déus ha dades e lexades tantes meravelloses Scriptures e tantes precioses qui parlen de tot ço que l’hom pot desitjar, fort és culpable si totes aquestes coses aytals lexa e recorra a libres trufadors e monçoneguers.

                                                                              Francesc Eiximenis. "Primer del Chrestivà."